Semónides de Amorgos
Era familia de nobles. Era originario de de Samos y era aún joven cuando emigró a la isla de Amorgos.
No me ha gustado el texto porque me parece machista. Por ejemplo en las comparaciones de la mujer con animales. Y porque culpa a la mujer de causar guerras entre los hombres.
miércoles, 7 de diciembre de 2011
jueves, 1 de diciembre de 2011
valencià
LA LLIBERTAT I LA RESPONSABILITAT
Per a mi la llibertat seria : Ser una persona que puga elegir de manera voluntària, i conscient, però sabent que tens que ser consecuent con les seues decisions.
Però la llibertat té condicionals, com per exemple polític, que en Espanya tenim la sort de no estar en dictadura, però hi han paisos que encara estan, i els seus ciutadans no tenen llibertat d´expressió, ni llibertat per a poder viatjar al estranger. També hi ha altres condicionals com per exemple físics, psíquics, que estos no et actuar amb normalitat perquè a lo millor tens alguna malaltia...
Però la LLIBERTAT esta casada amb la RESPONSABILITAT, perquè com deia Kant,"no hi ha llibertat, sense responsabilitat", nosaltres tenim que actuar amb consecuencia dels nostres actes.
Però aixó, també serveix per als polítics, per a tots, sense nomenar a ningú. Els polítics tenen que ser responsables amb les decisions que prenen, sense tindre que donar la culpa al que estava abans en el teu càrrec.
Esta es la meua manera de pensar sobre aquest tema.
Per a mi la llibertat seria : Ser una persona que puga elegir de manera voluntària, i conscient, però sabent que tens que ser consecuent con les seues decisions.
Però la llibertat té condicionals, com per exemple polític, que en Espanya tenim la sort de no estar en dictadura, però hi han paisos que encara estan, i els seus ciutadans no tenen llibertat d´expressió, ni llibertat per a poder viatjar al estranger. També hi ha altres condicionals com per exemple físics, psíquics, que estos no et actuar amb normalitat perquè a lo millor tens alguna malaltia...
Però la LLIBERTAT esta casada amb la RESPONSABILITAT, perquè com deia Kant,"no hi ha llibertat, sense responsabilitat", nosaltres tenim que actuar amb consecuencia dels nostres actes.
Però aixó, també serveix per als polítics, per a tots, sense nomenar a ningú. Els polítics tenen que ser responsables amb les decisions que prenen, sense tindre que donar la culpa al que estava abans en el teu càrrec.
Esta es la meua manera de pensar sobre aquest tema.
viernes, 18 de noviembre de 2011
SERMONS EL JUDICI FINAL
sábado, 12 de noviembre de 2011
valencià
Hola, sóc Sant Vicent i vaig naixer a València el 23 de gener de 1350 i vaig morir a Vannes el 5 de abril de 1419.La meua obra SERMONS, a on parle de la moral cristiana i del amor que tenim que tindre al nostre Senyor.
Ja de jove vaig decidir anar de poble en poble, i de ciutat en ciutat, a predicar la paraula del Senyor.
Amb els sermons el que jo volia era ,que els pobles tornaren a una doctrina evangélica, a la consolidació de la fe, a la pràctica de les virtuts morals tradicionals, al respecte i al manteniment d´un ordre social jeràrquic, estable i definit.
El meu lema,que podeu trovar en imatges meues ,vereu que damunt del cap posa: “TIMETE DEUM,ET DATE ILLI HONOREM”,”QUIA VENIT HORA IUDICCI EIUS”.Un Deu ofés per els pecats del món, és un Deu que implica temor.
La meua vida de predicador valencià , va ser un combat permanent entre el bé i el mal, entre la fe i el error, entre angels i dimonis,entre el pecat i la virtut.
Jo m´enrrecorde de quan arrivava als pobles, abans de començar els Sermons,s´havien preparat entoldats i a més hi havia gent dels pobles del voltant.
Primer preparava una misa solemne i començava els sermons, de vegades podia tardar fins a 4 hores, i la gent seguía escoltanme.
valencià
ELS DOS RACÓNS FAVORITS DEL MEU POBLE.
PATI DE SANT ROC I COL.LEGI MAJOR SANT JOAN DE RIBERA.
FRANCESC ORTIZ: El pati de Sant Roc ,al igual que el col.legi major, son els meus dos racons preferits perquè en ells, he passat dies importants de la meua vida.
L´ ermita o pati de Sant Róc, és el lloc a on es troven els patrons del meu poble, Sant Roc i la Verge de la Cabeça, i com a catòlic que sóc es un lloc sant, a més de ser patrimoni del poble. També per què en eixe pati jo i els meus amics anavem a jugar de menuts. També m´agada molt el col.legi major, per la seua estructura artística, i per els seus jardins interiors, plens de vegetació, pardals… Jo quan anava al col.legi Sant Miquel, moltes vegades amb els professors anavem a pasar la vesprada, i en Pascua a menjarnos la mona.
VISCA EL MEU POBLE! , VISCA BURJASSOT!.
sábado, 24 de septiembre de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)